La denominada Llei de llengües d’Aragó es troba en tràmit parlamentari, un text que hauria de regular -sense oficialitzar- tant el català com l’aragonès. El text legal es veu amb molt escepticisme des de les entitats en defensa del català de la Franja ja que consideren que si tira endavant el text serà de mínims. A nivell mediàtic el seu missatge no aconsegueix ressò ni en els mitjans de Saragossa ni de Lleida i encara menys a Barcelona.
“Els mitjans de Saragossa donen veu a postures secessionistes totalment acientífiques i en prou feines expliquen que hi ha col·lectius a la Franja que defensen el català” explica amb certa resignació Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de la Franja. “Tenim clar que si no surt a la premsa no existeixes i ja no comptem en aparèixer a Saragossa però que passi a l’altra banda no t’ho esperes” afegeix.
En aquest sentit Canales lamenta que els mitjans lleidatans, el Segre i La Mañana, actuïn amb un excés de “cura” per no “incomodar” la comunitat d’Aragó. “Prefereixen no generar la sensació que s’immisceixen en qüestions fora de les seves ‘fronteres administraves’ oblidant que Lleida actua com a ‘capital real’ de les nostres comarques” explica la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga. Dels diaris de Barcelona “se n’obliden directament” ja que tenen clar que si reflecteixen poc la realitat lleidatana menys ho faran en el cas de la Franja.Consens amb els secessionistes?La reforma de l’Estatut aragonès aprovada l’any 2007 va obviar l’oficialització del català i l’aragonès i només va obrir la possibilitat de “regular-les” en el marc d’una Llei de llengües. Finalment la proposició de llei -que ha presentat el grup parlamentari socialista i no pas el Govern aragonès- ha entrat a les Corts i després de finalitzar el termini per presentar-hi esmenes està pendent del debat parlamentari.
La proposta només contempla regular el català i l’aragonès als territoris on es parlen i segons Canales no garanteix els drets dels parlants. Tampoc queda gens clar un aspecte que considera “inqüestionable”: que l’IEC sigui l’acadèmia de referència. Si la proposta ja és d’inici “descafeïnada” el PSOE pretén buscar el consens amb el Partit Popular i el PAR, soci de govern dels socialistes, que defensa tesis secessionistes. La portaveu del PAR, María Herrero, rebutja la denominació català i proposa que se l’anomeni “aragonès oriental” (una altra opció és que ni català ni aragonès tinguin un nom explícit en la Llei). Segons la portaveu dels regionalistes hauria de ser una Acadèmia de les Llengües Aragoneses la que servís d’autoritat per “les llengües i modalitats d’Aragó”.
Des de la Franja un grup de cinc entitats (Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells Locals de la Franja i el Casal Jaume I de Fraga) van presentar esmenes a la llei mitjançant Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) partits favorables a l’oficialització del català i l’aragonès. També ho ha fet el partit Convergència Democràtica de la Franja a través de la CHA. Altres entitats com la Institució Catalana de la Franja de Ponent també han denunciat l’intent de “separar” el català.
A menys de 40 dies de quedar-se sense TV3El tràmit de la Llei de llengües coincideix amb el compte enrere que pot deixar la Franja sense TV3. Segons Marta Canales a menys de 40 dies de l’apagada analògica no tenen cap notícia si les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès han avançat. “El que tenim clar és que no s’està dotant la infraestructura necessària per tal que l’1 de gener tinguem emissions digitals” afirma la responsable del Casal Jaume I de Fraga.
A més, la proposta per finançar els costos que va fer Saragossa no sembla destinada a aconseguir un acord: un terç per la Generalitat, un terç per la Corporació de Mitjans Audiovisuals i l’altre terç pels ajuntaments franjolins.
“A la gent li costa imaginar-se que d’aquí a poc més de trenta dies es pugui quedar sense TV3” explica. De fet tampoc assumeixen el possible pas de l’actual situació -TV3 i Canal 33 analògics- a la versió internacional del canal públic del Principat tal i com ha passat a les Illes. “És que no hi ha cap diferència entre viure a la Franja o a Austràlia?” s’exclama.
Enquesta al Periódico de Aragón
La pregunta és "¿Debería llamarse catalán a la lengua que se habla en el Este de Aragón?". Traducció: A la Franja de Ponent, es parla català? .
Resposta correcta: SÍ!! ;))
Va, participeu-hi... que, de moment, no guanyem.
Resposta correcta: SÍ!! ;))
Va, participeu-hi... que, de moment, no guanyem.
El Casal porta Rodoreda a l'IES Sender
Del 20 d'octubre al 6 de novembre, el Casal ha organitzat una exposició a l'institut de secundària Ramon J. Sender de Fraga. Concretament, és l'exposició sobre la vida i obra de la Mercè Rodoreda, de l' Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya.
Avui a les Corts aragoneses: presa en consideració Llei de Llengües. Que ens agafin confessats....
He decidit penjar aquesta informació. Primer, perquè vegeu com es fan les coses. Segon, perquè indignació, vergonya aliena i menyspreu són coses que he sentit mentre seguia el debat. I tercer, perquè continuo confiant en la meva gent i aquest territori i espero, sincerament, que lluitem pel futur que ens mereixem. I a fe de déu que no és això...
Al final de cada intervenció, us hi deixo unes reflexions personals.
Consideracions prèvies:
1r. El meu agraïment al Jorge per les transcripcions. Bona feina!
2n. Cap portaveu ha usat el català o l’aragonès
3r. No he tingut cap motivació de fer-vos la traducció al català. Certes coses sols es poden dir en espanyol...
Les perles dels diferents grups parlamentaris:
Jesús Franco-PSOE:
Pretendemos llegar a acuerdos para sacar adelante un proyecto de más de 25 años
La propuesta se basa en la "territorialidad, voluntariedad y reconocimiento de modalidades
Existe un uso extendido del aragonés y el catalán en algunas zonas de Aragón
La proposición propone garantizar el derecho de una amplia minoría de aragoneses de usar nuestras lenguas propias
Estas lenguas se hablan desde hace siglos y quienes las hablan lo hacen sintiéndose aragoneses
Este debate parece que no se centra en el aragonés, se centra en el catalán, y no por razones lingüísticas, sino por otras razones
Cuando los aragoneses, nuestra gente, van a Lérida se entienden hablando en catalán
Hay una ley vigente que dice cuales son las lenguas propias de Aragón [fa referència a la llei de patrimoni]
Nuestra proposición de ley no hace mal a nadie
[Enguany commemorem els 25 anys de la Declaració de Mequinensa i si aquesta llei porta més de dues dècades d’inexistència és gràcies al modus operandi dels socialistes. Molt prometre i poc complir. La voluntarietat, l’ús “estès” i el fet de plantejar aquest text com una llei “indolora” deixen entreveure la tebiesa i ambigüitat dels socialistes. El seu error ha estat el nou Estatut autonòmic: un article 7 que parla tant de llengües com de modalitats, i la no inclusió de la cooficialitat de les tres llengües que es parlen a l’Aragó]
Miguel Navarro-PP:
El PP quiere garantizar el cumplimiento del estatuto, que garantiza la protección de las modalidades lingüísticas
Nos preocupa que en este articulado que nos presentan vaya mayoritariamente sobre el aragonés y el catalán, dejando de lado el resto de modalidades lingüísticas
Tampoco el momento económico es el más oportuno para aplicar y desarrollar esta ley
En la encuesta del barómetro de opinión de Aragón no aparecía que entre las preocupaciones de los aragoneses este tema
Echo en falta que el grupo proponente no haya presentado una memoria económica
Iglesias parece empeñado en dejarnos su impronta catalanista en lo que parece ser un empeño personal
(Al PSOE) Si fracasan en convencer a su socio de gobierno, ¿cómo pretenden convencernos a los demás?
Debatimos sobre uno de los mayores despropósitos, por su contenido, que se han presentado, proposición que si sigue su trámite y se aprueba tendrá consecuencias que desconocemos para Aragón
Plantea de forma oculta la cooficialidad y que poco a poco se extienda como una mancha de aceite el uso del catalán en Aragón
En el PP pensamos que coexisten con el castellano una serie de lenguas, con número tal de peculiaridades a nivel morfológico, sintáctico, léxico que las diferencia del catalán normalizado
Por su parte el aragonés, no constituye un intento de preservar las modalidades mejor conservadas, sino que el tal aragonés o fabla aragonesa, constituye un invento artificial, ampliamente discutido por especialistas y que no ha sido lengua materna de ningún aragonés
Si se declara el catalán como lengua propia de Aragón se incumplirá el estatuto de Aragón que llama a proteger las modalidades lingüísticas propias
Ustedes, los socialistas, dan más crédito a determinados lingüistas que a los verdaderos destinatarios de la ley
[Des dels sectors reaccionaris espanyolistes utilitzen les “modalidades” per argumentar el secessionisme lingüístic, amb l’única motivació que els empeny: l’anticatalanisme visceral. No s’atenen els criteris lingüístics ni els propis dictàmens de la seva universitat de referència, la de Saragossa. Negar l’existència de l’aragonès també té la seva conya –amb perdó i per no dir-ho més gruixut-]
Adolfo Barrena – IU:
Nos acercamos al debate desde el reconocimiento de un derecho ciudadano
Los ciudadanos de Aragón tienen derecho a usar su lengua
Nuestro grupo está especialmente interesado en apoyar a las minorías, aunque las mayorías no lo entiendan
Hay que hacer una ley valiente para resolver esta duda de más de 20 años, no puede ser una ley timorata
No vale una ley como la de Castilla-León con la lengua del Bierzo
Hay asuntos fundamentales:
1. La cooficialidad, si hay o no, si es para los territorios donde se habla, para todos los territorios...y también desde la política educativa...Señor Navarro, seguro que estamos pagando más profesores de religión que los que puede plantear la ley
2. las modalidades lingüísticas del Pirineo, donde haría falta un órgano independiente, científico riguroso que resuelva este problema
[Sincerament, clar i assenyat. En Barrena és l’únic portaveu que ha esmentat els drets lingüístics que tenim]
Chesús Bernal- CHA:
La presentación de la proposición refleja el reconocimiento de un fracaso del gobierno de Aragón
El grupo socialista podría haber buscado apoyos en la presentación de la proposición de ley Quien busca confrontación lo hace deliberadamente, no porque se justifique
[Realment decebedor. La intervenció de Bernal ha estat llarga –el president l’ha fet concloure en diverses ocasions- però no ha servit de res. Ha perdut el seu temps en fer d’hemeroteca i no clarificar què pretén defensar la CHA. La resta de la intervenció ha estat un llarg recordatori de texts legals]
Maria Herrero –PAR:
No estamos a favor de esta proposición de ley
Pero sí estamos a favor de que haya una ley de lenguas y de modalidades lingüísticas propias
Si no hay una ley es por alguna razón y no por otra cosa
Estamos discutiendo una proposición de ley y eso significa que no hay una ley sobre las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón
Y no queremos que se llame catalán
Pero presentaremos enmiendas en tres ámbitos, uno, la denominación, no aceptamos que se denomine catalán a la lengua que se habla en la zona oriental
Y no tiene porqué llamarse catalán
Se lo han ganado a pulso, no quiero hacer un repaso de todos los temas de conflicto con los vecinos catalanes, pueblo hermano con los que es una lástima no reforzar lo que nos une. Tenemos vecinos por los cuatro costados y los conflictos son sólo con ellos
Un tercer bloque es la autoridad lingüística. No queremos que en ningún caso se pueda dejar abierta la puerta que el Institut d'Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes, perdone, señor presidente, para el acta), el que pueda regular nuestras lenguas
Sobre todo para esos aragoneses bilingües que son tan aragoneses, o incluso más, porque han tenido que esforzarse para demostrar su aragonesidad
[Per llogar-hi cadires!! I en resum, l’Herrero no sap de què parla però té molt clar el seu missatge – i riu-te’n del PP-. Anticatalanisme a la vena i sense passamuntanyes. I evidentment: ni català ni IEC. Tenen per afiliats els blaveros més insignes i a més, es consideren capacitats per dir quina és la meva llengua i la meva identitat. Ara, i tinguem-ho clar, no és cap broma: aquesta gent són el govern de coalició amb Marcelino Iglesias]
Resultat de la votació:
A favor: 35 (PSOE + CHA + IU)
En contra: 23 (PP)
Abstencions: 9 (PAR)
Per tant, comença la tramitació parlamentària de la “LEY DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN”. Que déu ens agafi confessats…
Marta Canales
Al final de cada intervenció, us hi deixo unes reflexions personals.
Consideracions prèvies:
1r. El meu agraïment al Jorge per les transcripcions. Bona feina!
2n. Cap portaveu ha usat el català o l’aragonès
3r. No he tingut cap motivació de fer-vos la traducció al català. Certes coses sols es poden dir en espanyol...
Les perles dels diferents grups parlamentaris:
Jesús Franco-PSOE:
Pretendemos llegar a acuerdos para sacar adelante un proyecto de más de 25 años
La propuesta se basa en la "territorialidad, voluntariedad y reconocimiento de modalidades
Existe un uso extendido del aragonés y el catalán en algunas zonas de Aragón
La proposición propone garantizar el derecho de una amplia minoría de aragoneses de usar nuestras lenguas propias
Estas lenguas se hablan desde hace siglos y quienes las hablan lo hacen sintiéndose aragoneses
Este debate parece que no se centra en el aragonés, se centra en el catalán, y no por razones lingüísticas, sino por otras razones
Cuando los aragoneses, nuestra gente, van a Lérida se entienden hablando en catalán
Hay una ley vigente que dice cuales son las lenguas propias de Aragón [fa referència a la llei de patrimoni]
Nuestra proposición de ley no hace mal a nadie
[Enguany commemorem els 25 anys de la Declaració de Mequinensa i si aquesta llei porta més de dues dècades d’inexistència és gràcies al modus operandi dels socialistes. Molt prometre i poc complir. La voluntarietat, l’ús “estès” i el fet de plantejar aquest text com una llei “indolora” deixen entreveure la tebiesa i ambigüitat dels socialistes. El seu error ha estat el nou Estatut autonòmic: un article 7 que parla tant de llengües com de modalitats, i la no inclusió de la cooficialitat de les tres llengües que es parlen a l’Aragó]
Miguel Navarro-PP:
El PP quiere garantizar el cumplimiento del estatuto, que garantiza la protección de las modalidades lingüísticas
Nos preocupa que en este articulado que nos presentan vaya mayoritariamente sobre el aragonés y el catalán, dejando de lado el resto de modalidades lingüísticas
Tampoco el momento económico es el más oportuno para aplicar y desarrollar esta ley
En la encuesta del barómetro de opinión de Aragón no aparecía que entre las preocupaciones de los aragoneses este tema
Echo en falta que el grupo proponente no haya presentado una memoria económica
Iglesias parece empeñado en dejarnos su impronta catalanista en lo que parece ser un empeño personal
(Al PSOE) Si fracasan en convencer a su socio de gobierno, ¿cómo pretenden convencernos a los demás?
Debatimos sobre uno de los mayores despropósitos, por su contenido, que se han presentado, proposición que si sigue su trámite y se aprueba tendrá consecuencias que desconocemos para Aragón
Plantea de forma oculta la cooficialidad y que poco a poco se extienda como una mancha de aceite el uso del catalán en Aragón
En el PP pensamos que coexisten con el castellano una serie de lenguas, con número tal de peculiaridades a nivel morfológico, sintáctico, léxico que las diferencia del catalán normalizado
Por su parte el aragonés, no constituye un intento de preservar las modalidades mejor conservadas, sino que el tal aragonés o fabla aragonesa, constituye un invento artificial, ampliamente discutido por especialistas y que no ha sido lengua materna de ningún aragonés
Si se declara el catalán como lengua propia de Aragón se incumplirá el estatuto de Aragón que llama a proteger las modalidades lingüísticas propias
Ustedes, los socialistas, dan más crédito a determinados lingüistas que a los verdaderos destinatarios de la ley
[Des dels sectors reaccionaris espanyolistes utilitzen les “modalidades” per argumentar el secessionisme lingüístic, amb l’única motivació que els empeny: l’anticatalanisme visceral. No s’atenen els criteris lingüístics ni els propis dictàmens de la seva universitat de referència, la de Saragossa. Negar l’existència de l’aragonès també té la seva conya –amb perdó i per no dir-ho més gruixut-]
Adolfo Barrena – IU:
Nos acercamos al debate desde el reconocimiento de un derecho ciudadano
Los ciudadanos de Aragón tienen derecho a usar su lengua
Nuestro grupo está especialmente interesado en apoyar a las minorías, aunque las mayorías no lo entiendan
Hay que hacer una ley valiente para resolver esta duda de más de 20 años, no puede ser una ley timorata
No vale una ley como la de Castilla-León con la lengua del Bierzo
Hay asuntos fundamentales:
1. La cooficialidad, si hay o no, si es para los territorios donde se habla, para todos los territorios...y también desde la política educativa...Señor Navarro, seguro que estamos pagando más profesores de religión que los que puede plantear la ley
2. las modalidades lingüísticas del Pirineo, donde haría falta un órgano independiente, científico riguroso que resuelva este problema
[Sincerament, clar i assenyat. En Barrena és l’únic portaveu que ha esmentat els drets lingüístics que tenim]
Chesús Bernal- CHA:
La presentación de la proposición refleja el reconocimiento de un fracaso del gobierno de Aragón
El grupo socialista podría haber buscado apoyos en la presentación de la proposición de ley Quien busca confrontación lo hace deliberadamente, no porque se justifique
[Realment decebedor. La intervenció de Bernal ha estat llarga –el president l’ha fet concloure en diverses ocasions- però no ha servit de res. Ha perdut el seu temps en fer d’hemeroteca i no clarificar què pretén defensar la CHA. La resta de la intervenció ha estat un llarg recordatori de texts legals]
Maria Herrero –PAR:
No estamos a favor de esta proposición de ley
Pero sí estamos a favor de que haya una ley de lenguas y de modalidades lingüísticas propias
Si no hay una ley es por alguna razón y no por otra cosa
Estamos discutiendo una proposición de ley y eso significa que no hay una ley sobre las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón
Y no queremos que se llame catalán
Pero presentaremos enmiendas en tres ámbitos, uno, la denominación, no aceptamos que se denomine catalán a la lengua que se habla en la zona oriental
Y no tiene porqué llamarse catalán
Se lo han ganado a pulso, no quiero hacer un repaso de todos los temas de conflicto con los vecinos catalanes, pueblo hermano con los que es una lástima no reforzar lo que nos une. Tenemos vecinos por los cuatro costados y los conflictos son sólo con ellos
Un tercer bloque es la autoridad lingüística. No queremos que en ningún caso se pueda dejar abierta la puerta que el Institut d'Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes, perdone, señor presidente, para el acta), el que pueda regular nuestras lenguas
Sobre todo para esos aragoneses bilingües que son tan aragoneses, o incluso más, porque han tenido que esforzarse para demostrar su aragonesidad
[Per llogar-hi cadires!! I en resum, l’Herrero no sap de què parla però té molt clar el seu missatge – i riu-te’n del PP-. Anticatalanisme a la vena i sense passamuntanyes. I evidentment: ni català ni IEC. Tenen per afiliats els blaveros més insignes i a més, es consideren capacitats per dir quina és la meva llengua i la meva identitat. Ara, i tinguem-ho clar, no és cap broma: aquesta gent són el govern de coalició amb Marcelino Iglesias]
Resultat de la votació:
A favor: 35 (PSOE + CHA + IU)
En contra: 23 (PP)
Abstencions: 9 (PAR)
Per tant, comença la tramitació parlamentària de la “LEY DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN”. Que déu ens agafi confessats…
Marta Canales
Article de la Susanna Barquín: Intolerància de dretes, intolerància d’esquerres
Mon jaio explicava moltes anècdotes, i una de ben graciosa – no he sapigut mai si era real o inventada – passava en un entorn militar. Algú en càrrec demanava pel número “ocho”, i no eixia ningú; mon jaio li va preguntar al del costat, que també era de Fraga, si no era ell, i l’altre li va contestar que no, que ell era el vuit no l’”ocho”.
També tenia anècdotes que es referien a dies passats a Barcelona, i mai no em va explicar que hagués d’aprendre la llengua dels barcelonins. Sí, en canvi, es va haver d’esforçar per entendre el castellà.Mon jaio era de Fraga. No tenia gaires estudis, però savia que si anava a Lleida no li calia canviar d’idioma. La diferència entre mon jaio i jo és que jo he après a escriure la llengua que ell només parlava.
Les coses són així de senzilles, i només per interessos tèrbols les volem maquillar, i, al final, cansa i avorrís.Per això és avorrit haver de contemplar un altre camí – i ja m’he descomptat del tot – com mos neguen drets i realitats tant des de la dreta com des de l’esquerra.Volem exemples?
El dijous 30 de juliol, el PP, que vol dir José Luis Moret, Jaume Cabòs (t’he de dir Jaime a partir d’ara?), Santi Escandil, Amadeo Sampietro, Sofia Barco, Rosa Ana Aguilar i Antonio Martí van presentar al Ple de l’Ajuntament una moció en contra de la possibilitat que hi hague una llei que reconegue, ni que sigue tímidament, que a Fraga es parla català.Més exemples?
El 24 de juliol, la Comarca del Baix Cinca, governada pel PSOE, que vol dir Evaristo Cabistany, Maria José Fontanet, Antonio Sanclemente, Jorge Lapena, Joaquín Bayona, Miguel Luis Lapeña, Montserrat Villagrasa, Javier Consul, Magda Godia, Antonio Llop, Maria Blasa Cambra, Natalia Pirla i M. Carmen Sandoval, va enviar una carta on es pot llegir ben clar que “toda la documentación que se presente deberá ir en castellano”, i per si no quedava clar, insistís: “no dándose curso a ningún escrito que no sea presentado en castellano”.
Des de la meua humil i emprenyada situació, pregunto, Montse Villagrasa, si es pot presentar una proposició de Llei de Llengues a les Corts d’Aragó i donar suport a la carta que ha enviat la Comarca, tot en menys de dos mesos. Si creus, Montse, que sóc injusta, pensa en la cara que se m’ha quedat a jo quan he llegit la carta.
Hi ha gent de dretes i gent d’esquerres que té ambició d’escalar per viure de la política. Hi ha gent d’esquerres i de dretes que reneguen dels seus per alguna raó que se m’escapa, però que no deu ser gaire noble. També hi ha gent, d’esquerres i de dretes, que són massa covards per ser on són.
Com es diu un sistema on la llei s’utilitza en contra dels ciutadans? Com es diu un sistema on els governants parlen una llengua diferent a la dels ciutadans? Com es diu un sistema que obliga els ciutadans a canviar de llengua per fer un tràmit públic? Cal que ho escriga en totes les lletres o ja mos entenem tots? Qui és el colonialista? Qui és l’imperialista? Qui l’intransigent? Qui l’intolerant? Li ho pregunto al president de la comarca, Evaristo Cabistany, i a l’alcalde de Fraga, José Luis Moret, si saben com es diu eix sistema. I li ho pregunto també a Miguel Luis Lapeña, que me va jurar i perjurar que dimitiria del càrrec si la Comarca no acceptava escrits en català. Has dimitit ja, Miguel Luis? O només eren paraules?
Prompte arribaran eleccions, unes o altres, i començaran a parlar d’esquerres i de dretes. Tots són iguals. Iguals en l’amor al càrrec, iguals en la mentida i en la presa de pèl.
I en eix panorama, què mos queda? Als demés, no ho sé. A jo em queden els de Convergència Democràtica de la Franja, gent de la terra, que no són d’esquerres ni de dretes, simplement són persones que defensen lo nostre. Llàstima que encara no puguen votar lleis ni mocions. Tot arribarà.
I em queda també la confiança que Joaquín Vera i Francisco Garcia es mantindran ferms en la independència de criteri. Los dos sou de Fraga, i sabeu el que vol dir això, sabeu que ningú mos ha regalat mai res i que mos han fet sentir gent de segona sempre. Quim, quan vas rebre el premi Josep Galan, et vaig demanar públicament que fésseu costat a la gent que defensem lo nostre. Podem canviar les coses? O em defraudareu com ho han fet tots els altres?
(article publicat a La Voz del Bajo Cinca el 27 d'agost de 2009)
Escrits contra l’erm. Aspiracions des de la Franja
Ens complau convidar-vos a la presentació del llibre
Escrits contra l’erm. Aspiracions des de la Franja,
de Francesc Ricart.
L’acte tindrà lloc el proper divendres, 8 de maig,
a 2/4 de 9 del vespre,
al Casal Jaume I de Fraga (av. Reis Catòlics, 28 de Fraga)
EXCURSIÓ A ÀGER
Museu de Lleida : fem territori !
Cicle d’excursions científiques des del Museu i cap al territori
1a sortida : ÀGER
Dissabte 25:
Visita tècnica al Museu de Lleida, on s’impartirà una conferència amb el títol “La restauració de la col·legiata d’Àger al llarg del temps”, a càrrec de l’arquitecte Melitó Camprubí i l’equip d’arquitectes Ianua de Lleida.
Seguidament Carmen Berlabé, conservadora del Museu, ens guiarà tot fent un recorregut per les obres de la col·lecció procedents d’Àger.
Aquesta visita tècnica començarà a les 12 h. L’entrada serà gratuïta presentant el justificant de pagament de l’excursió.
Diumenge 26:
A les 8.15 h, sortirem amb autocar des de la Universitat de Lleida (Rambla Aragó).
A les 10 h, farem la visita d’obra a la col·legiata d’Àger, on podrem veure el procés de restauració, amb explicació a càrrec de l’equip d’arquitectes Ianua.
A les 12 h, visita al COU (Centre d’Observació de l’Univers) amb visita de les instal·lacions i observació del cel.
A les 14 h, dinar típic del Montsec a la vila d’Àger.
A les 17 h, sortida cap a Lleida i parada al monestir de les Avellanes, amb visita i explicació del conjunt monàstic a càrrec del professor Francesc Fité.
A les 20h, arribada a Lleida.
El preu total de la sortida és de 34 euros (inclòs autocar, entrades al Museu de Lleida i al COU i dinar).
Us hi heu d’apuntar i fer el pagament a Viatges BONPER (Rambla Ferran, 40. Lleida. 973 237 732), abans del dia 24. Places limitades.
Us hi esperem!!!
Cicle d’excursions científiques des del Museu i cap al territori
1a sortida : ÀGER
Dissabte 25:
Visita tècnica al Museu de Lleida, on s’impartirà una conferència amb el títol “La restauració de la col·legiata d’Àger al llarg del temps”, a càrrec de l’arquitecte Melitó Camprubí i l’equip d’arquitectes Ianua de Lleida.
Seguidament Carmen Berlabé, conservadora del Museu, ens guiarà tot fent un recorregut per les obres de la col·lecció procedents d’Àger.
Aquesta visita tècnica començarà a les 12 h. L’entrada serà gratuïta presentant el justificant de pagament de l’excursió.
Diumenge 26:
A les 8.15 h, sortirem amb autocar des de la Universitat de Lleida (Rambla Aragó).
A les 10 h, farem la visita d’obra a la col·legiata d’Àger, on podrem veure el procés de restauració, amb explicació a càrrec de l’equip d’arquitectes Ianua.
A les 12 h, visita al COU (Centre d’Observació de l’Univers) amb visita de les instal·lacions i observació del cel.
A les 14 h, dinar típic del Montsec a la vila d’Àger.
A les 17 h, sortida cap a Lleida i parada al monestir de les Avellanes, amb visita i explicació del conjunt monàstic a càrrec del professor Francesc Fité.
A les 20h, arribada a Lleida.
El preu total de la sortida és de 34 euros (inclòs autocar, entrades al Museu de Lleida i al COU i dinar).
Us hi heu d’apuntar i fer el pagament a Viatges BONPER (Rambla Ferran, 40. Lleida. 973 237 732), abans del dia 24. Places limitades.
Us hi esperem!!!
Exposició Simone de Beauvoir
Stop Gran Scala. Comunicats.
LES PARAULES SE LES EMPORTA EL VENT
Des de la plataforma Stop Gran Scala Baix Cinca, volem fer, per si ningú encara no ho ha fet, un advertiment al senyor Biel, vicepresident del Govern d’Aragó i lider del PAR, en relació amb les declaracions públiques que va realitzar veient la que estava caient en el cas de La Muela: “Si todo del mundo lo veía venir, pues que lo hubieran dicho”. Doncs bé, senyor Biel, nosaltres, des del Baix Cinca, des de la comarca a la que vostè visita quasi d’amagat, sense avisar, volem dir-li que els pelotazos, especulacions i altres embolics a Gran Scala ES VEUEN VENIR. Li ho diem, per a que després no digui que ningú no li ho ha advertit, així en majúscules i per escrit perquè ja se sap, les paraules se les emporta el vent, el mateix que fa girar el molins de La Muela.
Stop Gran Scala Baix Cinca
NOTA DE PREMSA
El Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, ha enviat una carta a la plataforma d’oposició Stop Gran Scala Baix Cinca per a informar que des de la seva intstitució i com a consecuencia de la petició que li va realizar aquest col·lectiu a començament de març, ha iniciat l’estudi del projecte Gran Scala, admetent-lo a la seva consideració. Stop Gran Scala Baix Cinca va enviar una queixa a la institució Defensor del Pueblo informant i denunciant, entre altres coses, l’actitud adoptada pel Govern d’Aragó en relació a l’esmentat projete: recolzament institucional clarament reflexat en la firma del tocol amb l’empresa promotora ILD i amb declaracions en els mitjans de comunicació; manca d’estudi de l’impacte a tots els nivells (social, polític, demogràfic, d’ordenació del territorio, urbanístic, medioambiental, cultural, sanitàri, etc.), canvi de lleis per a interesos privats, apologia del joc en contacdicció clara amb l’esperit de la llei del joc, aprovada per ells mateixos i pensada per a prevenir les ludopaties, etc.
A més, Stop Gran Scala Baix Cinca té obert un expediente similar a la institució aragonesa, el Justícia d’Aragó i pensa realizar en breu un salt qualitatiu i portar el tema a Europa recorrent al “defensor del poble europeu” entre altres accions legals.
Stop Gran Scala Baix Cinca
Des de la plataforma Stop Gran Scala Baix Cinca, volem fer, per si ningú encara no ho ha fet, un advertiment al senyor Biel, vicepresident del Govern d’Aragó i lider del PAR, en relació amb les declaracions públiques que va realitzar veient la que estava caient en el cas de La Muela: “Si todo del mundo lo veía venir, pues que lo hubieran dicho”. Doncs bé, senyor Biel, nosaltres, des del Baix Cinca, des de la comarca a la que vostè visita quasi d’amagat, sense avisar, volem dir-li que els pelotazos, especulacions i altres embolics a Gran Scala ES VEUEN VENIR. Li ho diem, per a que després no digui que ningú no li ho ha advertit, així en majúscules i per escrit perquè ja se sap, les paraules se les emporta el vent, el mateix que fa girar el molins de La Muela.
Stop Gran Scala Baix Cinca
NOTA DE PREMSA
El Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, ha enviat una carta a la plataforma d’oposició Stop Gran Scala Baix Cinca per a informar que des de la seva intstitució i com a consecuencia de la petició que li va realizar aquest col·lectiu a començament de març, ha iniciat l’estudi del projecte Gran Scala, admetent-lo a la seva consideració. Stop Gran Scala Baix Cinca va enviar una queixa a la institució Defensor del Pueblo informant i denunciant, entre altres coses, l’actitud adoptada pel Govern d’Aragó en relació a l’esmentat projete: recolzament institucional clarament reflexat en la firma del tocol amb l’empresa promotora ILD i amb declaracions en els mitjans de comunicació; manca d’estudi de l’impacte a tots els nivells (social, polític, demogràfic, d’ordenació del territorio, urbanístic, medioambiental, cultural, sanitàri, etc.), canvi de lleis per a interesos privats, apologia del joc en contacdicció clara amb l’esperit de la llei del joc, aprovada per ells mateixos i pensada per a prevenir les ludopaties, etc.
A més, Stop Gran Scala Baix Cinca té obert un expediente similar a la institució aragonesa, el Justícia d’Aragó i pensa realizar en breu un salt qualitatiu i portar el tema a Europa recorrent al “defensor del poble europeu” entre altres accions legals.
Stop Gran Scala Baix Cinca
Activitats del Museu de Lleida.
ELS SECRETS DEL MUSEU. EL MISTERI DE LA PASSIÓ DE CRIST.
- Saps d’on ve la tradició de la Palma ?
- Saps qui era realment la Magdalena ?
- Saps què són els Arma Christi ?
- Saps què va passar al Calvari ?
- Saps què representa la sang de Crist ?
- Saps que la llança del centurió Longí està relacionada amb Hitler ?
- Saps quan comença la llegenda de la Vera Creu?
Si no ho saps o vols saber-ne més, et convidem a gaudir d’una estona davant
d’una selecció d’obres que ens desvetllaran els misteris d’un dels cicles més
tradicionals i emotius de la nostra cultura.
DATES I HORARIS:
-dissabte 4 d’abril: 18 h
-diumenge 5 d’abril: 13 h
-dissabte 11 d’abril: 18 h
-diumenge 12 d’abril: 13 h
MÉS INFORMACIÓ I RESERVES:
Museu de Lleida: diocesà i comarcal
c/ Sant Crist, 1
25002 Lleida
Tel.: 973 283075
www.museudelleida.cat
museu@museudelleida.cat
Salvem lo territori. Nova plataforma.
Us informem d'aquesta activitat dels companys d’ Ecologistes en Acció del Baix Cinca, per si és del vostre interès i voleu participar-hi.
DIVENDRES 3 d’ ABRIL de 2009
SALVEM LO TERRITORI
SALVEM LO TERRITORI
Presentació pública de la Plataforma
SALVEM LO TERRITORI
i
Projecció del Documental:
<< L´Airebarreig >>
de Jordi Alfonso
SALA GOYA, 20’30 hores
MEQUINENSA
NO A LES CENTRALS TÈRMIQUES!
SALVEM LO TERRITORI
i
Projecció del Documental:
<< L´Airebarreig >>
de Jordi Alfonso
SALA GOYA, 20’30 hores
MEQUINENSA
NO A LES CENTRALS TÈRMIQUES!
Comunicat de premsa dels Amics del Museu de Lleida
Davant les informacions que darrerament han aparegut a la premsa d’Aragó, en resposta als acords presos pel Consorci del Museu de Lleida, els Amics del Museu de Lleida volem manifestar el nostre suport total a l’actitud ferma que manté el conseller Tresserras.
Entenem que la legitimitat de la propietat, per part del Museu de Lleida, de les peces reclamades, és inqüestionable. Per això tenim interposada una demanda per tal que els tribunals civils es pronunciïn sobre aquesta propietat.
Considerem que tothom és lliure d’anar als tribunals civils espanyols per tal de defensar els seus interessos, emperò és tendenciós intentar fer creure que hi ha sentències vaticanes, quan en realitat no és així i endemés, no hi ha reciprocitat entre les decisions vaticanes i les civils espanyoles.
Per la nostra part ens mantindrem ferms en aquesta posició, que és la que també recolza la ciutadania de Lleida, tot reiterant el nostre suport al conseller Tresserras.
Lleida, 26 de febrer de 2009
Núria Oliva
Presidenta de l’Associació Amics del Museu de Lleida
Entenem que la legitimitat de la propietat, per part del Museu de Lleida, de les peces reclamades, és inqüestionable. Per això tenim interposada una demanda per tal que els tribunals civils es pronunciïn sobre aquesta propietat.
Considerem que tothom és lliure d’anar als tribunals civils espanyols per tal de defensar els seus interessos, emperò és tendenciós intentar fer creure que hi ha sentències vaticanes, quan en realitat no és així i endemés, no hi ha reciprocitat entre les decisions vaticanes i les civils espanyoles.
Per la nostra part ens mantindrem ferms en aquesta posició, que és la que també recolza la ciutadania de Lleida, tot reiterant el nostre suport al conseller Tresserras.
Lleida, 26 de febrer de 2009
Núria Oliva
Presidenta de l’Associació Amics del Museu de Lleida
Carta d'Eliseu Climent - ACPV
"Benvolgut amic / Benvolguda amiga:
El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de moment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l’Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món glo balitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té ins truments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d’identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i sig nificatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Cata lunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valen cià. Però el president Camps, mentre que ja s’ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear. Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d’Europa, d’on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d’informació i a la llengua. Per què d’Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l’any 2000 la Carta Eu Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a ga rantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catala na, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una per sona d’Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9.. sinó també IB3, la televisió de Mallorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d’un mínim de 500.000 signatures de tot l’estat. L’objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants. El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d’Obama, l’inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d’Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l’han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de Valèn cia, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l’absurd projecte de fer l’assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua. Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d’Acció Cultural que hi acudiran.
Endavant.
Eliseu Climent"
ACPV comença una Iniciativa Legislativa Popular perquè totes les televisions en català es vegin arreu del país
[tribuna.cat]
Acció Cultural del País Valencià ha anunciat que aquest dimarts a la nit iniciarà una Iniciativa Popular Legislativa per tal que el parlament espanyol aprovi una llei “que asseguri que totes les televisions en català es veuen arreu del territori lingüístic”. Aquest fet, tal com ha explicat l’ACPV, “implica l’elaboració d’una llei i la recollida de mig milió de signatures”. “L’objectiu –ha afirmat Eliseu Climent- és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants”. Climent ha fet aquesta afirmació en una carta –publicada a Vilaweb- en que explica el perquè tothom s’ha d’implicar a engegar l’ambiciosa iniciativa. Els primers actes informatius se celebraran a Alcoi, Montaverner i Benicàssim. La recollida de signatures es realitzarà arreu de l’estat, amb una especial importància al País Valencià, ja que és el tancament de la xarxa de repetidors de TV3 a la zona la que ha motivat la campanya.Tal com diu Eliseu Climent, la solució, en aquest cas sí, ve d’Europa, ja que l’any 2000 l’Estat espanyol va aprovar una carta europea en el que s’afirma que “les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua”. A partir d’aquí, doncs, “es tracta senzillament d’aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s’intercanvien totes les televisions en llengua catalana, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran)”.En la carta enviada, Eliseu Climent també explica la importància de la iniciativa al·legant que, més enllà del problema de TV3 al País Valencià, “en el món globalitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure”. “En aquest sentit –conclou- la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té instruments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós”.
"Removent consciències"
Jornades sobre la transgressió cívica
Fraga (Baix Cinca), divendres 27 i dissabte 28 de febrer.
Franja de Ponent i transgressió. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.
Fraga (Baix Cinca), divendres 27 i dissabte 28 de febrer.
Franja de Ponent i transgressió. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.
Programa:
Divendres, 27 febrer, Casal Jaume I (av. Reis Catòlics, 28) :
19:30. Xerrada: El Parlament d'Europa i la transgressió lingüística, a càrrec de Miquel Català i Coït, enginyer informàtic. Presentarà: Rosa Arqué, professora de Secundària.
19:30. Xerrada: El Parlament d'Europa i la transgressió lingüística, a càrrec de Miquel Català i Coït, enginyer informàtic. Presentarà: Rosa Arqué, professora de Secundària.
Dissabte, 28 febrer, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12) :
10:00. Obertura a càrrec de Susanna Barquín, presidenta de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC).
10:15. Ponència: Resiliència i transgressió, a càrrec de Quim Gibert, psicòleg. Presentarà: Mar Quibus, professora de Secundària.
11:00. Ponència: Dignitat, llengua i transgressió, a càrrec de Sebastià Alzamora, escriptor i gestor cultural. Presentarà: Anna Barrafón, bibliotecària.
11:45. Descans.
12:15. Ponència: Ètica i transgressió, a càrrec de Francesc Torralba, filòsof. Presentarà: Rosa Villanova, treballadora social.
13:00. Xerrada: sobre L'activisme transgressor en el segle xxi, a càrrec de Àngel Colom, membre de la Fundació CatDem. Presentarà: Berta Menén, mestra de Primària.
Programa complementari del cap de setmana:
10:00. Obertura a càrrec de Susanna Barquín, presidenta de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC).
10:15. Ponència: Resiliència i transgressió, a càrrec de Quim Gibert, psicòleg. Presentarà: Mar Quibus, professora de Secundària.
11:00. Ponència: Dignitat, llengua i transgressió, a càrrec de Sebastià Alzamora, escriptor i gestor cultural. Presentarà: Anna Barrafón, bibliotecària.
11:45. Descans.
12:15. Ponència: Ètica i transgressió, a càrrec de Francesc Torralba, filòsof. Presentarà: Rosa Villanova, treballadora social.
13:00. Xerrada: sobre L'activisme transgressor en el segle xxi, a càrrec de Àngel Colom, membre de la Fundació CatDem. Presentarà: Berta Menén, mestra de Primària.
Programa complementari del cap de setmana:
Dissabte 28 febrer:
16:00. Cafè al Casal Jaume I de Fraga (av. Reis Catòlics, 28)
17:00. Opció A: La ruta de les sitges. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.
Opció B: Carnestoltes de Fraga 2009
19:30. Actuació al Casal Jaume I del Duo Recapte.
Diumenge 1 març :
10:00. Visita a la vila de Saidí (Baix Cinca).
12:00. Visita a Vil·la Fortunatus, jaciment romà situat a la carretera de Saidí, km. 2.
Organització: Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC).
Col·laboració: Casal Jaume I de Fraga
Suport: Òmnium Cultural de Ponent i Projecte d'Animació Cultural Jesús Moncada.
Nota: Totes les propostes són de franc.
PREMIS 2009 Institut d'Estudis Ilerdencs
Aquests són els premis organitzats per l'IEI per al 2009:
- Premis "Les Talúries" (de teatre o guió d'espectacles, de prosa i de poesia)
- VIII Premi de raconte en occitan
- XXV Premi de divulgació científica Humbert Torres
- VIII Premi de fotografia Ton Sirera
- XXV Premi d'investigació botànica Pius Font i Quer
- XXI Premi d'investigació musical Emili Pujol
Dotació : 5.000 euros
Termini: 6 de març de 2009
Bases i més info: www.fpiei.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
